El determinisme, un impediment en la ciència



Quan parlem de determinisme, volem dir un comportament previsible, ordenat que no presentarà variacions aleatòries. Sembla que quan utilitzem una paraula com aquesta en qualsevol entorn, és un sistema que funciona sempre, una cosa ordenada, almenys en escoltar la paraula dóna aquesta sensació. El determinisme ha sigut un dels problemes que ha tingut la ciència clàssica, els estudis de sistemes ideals ha deixat de costat l'estudi de sistemes reals on el determinisme o sistema previsible, és una utopia.

El paradigma de la complexitat, precisament el que inclou són tres elements importants que pot ampliar el coneixement a una aproximació més real, aquests elements són el soroll, sistema i caos.


Soroll

En un sistema de comunicació, el soroll es presenta com un element extern que dificulta la comunicació en si i el que s'hauria de fer és eliminar-lo. Actuals científics com Henri Atlan, Jean-Pierre Changeux, Jean-Claude Tabary han començat a veure el soroll com un element positiu, Henri Atlan, considera que el soroll pot ser un element positiu perquè a l'introduir diversitat al canal el que fa és afegir complexitat, de la mateixa manera Jean-Pierre Changeux i Jean-Claude Tabary consideren que el soroll és un estímul que obliga al cervell en els processos d'aprenentatge a passa d'un estadi d'equilibri a inestable, d'aquesta manera també com comentar Atlan, el cervell passa a un major nivell de complexitat i per tant de major capacitat d'assimilació.


Sistema

Els primers esquemes de transmissió de la informació simbòlica s'havien presentat d'una forma lineal, és a dir, la informació només viatjava en un sentit, gràcies al principi de feedback creat per Wiener, es va demostrar que la informació pot anar també en bucle.

Per tan qualsevol sistema és un complex mon d'elements en interaccions, totes aquestes interaccions d'esquema circular, ja que amb un esquema lineal no seria possible un coneixement realista. Aquest sistema d'elements interactuant de forma circular, s'anomena sistemàtica.

Caos

Una petita variació en les condicions inicials pot arribar a esdevenir resultats diferents (Henri Poincaré).

L'estudi dels caos és necessari per arribar al coneixement, ja que les variacions existeixen, com ja he dit els sistemes ideals són irrealitats per tant el caos és un element a tenir en compte, ja que aquest està arreu, i tant l'ordre pot generar desordres com el caos pot arribar a tenir el seu ordre.


Comentarios

  1. Hola, sóc mestra i veig cert paral·lelisme entre el que expliques i el que intento transmetre a companys i alumnes quan parlem de treballs en grup i d'aprenentatge cooperatiu. El soroll és una constant, les converses, els feedbacks i les classes no magistrals ni unidireccionals esdevenen en un requisit bàsic...i tot i que el caos impregna moltes de les sessions...cal dir que el resultat final sol ser sorprenentment positiu!

    ResponderEliminar
  2. Que interessant, Irene... Tal com diu la Laura, hi ha moltes situacions quotidianes que et poden recordar a això...

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El llenguatge com a eina d’estratificació social.

Memex, el google primitu

Oralitat & Escriptura