Oralitat & Escriptura
Però que és més importat o que té més valoració?, l'escriptura o l'oralitat, doncs també això ha anat canviant igual que les noves tecnologies durant el temps. En l'antiga Grècia es considerava que escriure era millor que la parla, una cosa penso que significativa era que només el 10% de la població Grega estava alfabetitzada, però tant la població alfabetitzada només podien ser nobles, alts càrrecs, filòsofs. Pot ser que la visió que l'escriptura era millor que la parla no era més que una visió elitista, ja que no tothom tenia accés a ella, igual els filòsofs com Plató podien pensar que era una pràctica més noble.
Avui en dia és l'oralitat el que està millor considerada, igual també vivim en una societat molt més visual, només hem de pensar en les presentacions de les companyies mòbils, amb les seves postes en escenes com podia ser el cas de Steve Jobs, en les presentacions de qualsevol versió d'iPhone que sortia, sempre amb un discurs pensat per impactar a la gent.
Per tant podem dir que igual valorar més una cosa que l'altre està relacionat amb les tendències actuals de la societat. Que penseu vosaltres?
Responc a la teva pregunta :D
ResponderEliminarEstic d'acord amb tu: deu ser el paradigma actual el que li atorga més rellevància a una manera de comunicar-se. Però seguint el teu raonament, imagino que el que ara està en boga no és tant la paraula com les imatges, no creus? La generació que s'ha criat amb el cinema i la televisió encara estem per aquí i hem modelat un món que viu a través de les imatges. Cada cop ens molesta més el text escrit, cada cop ens avorreixen més les classes magistrals... què ens queda? Ens queden les imatges.
En aquest sentit, et recomano molt un llibre que el JL Godard va editar adaptant una sèrie de 8 migmetratges que va fer sobre la història del cinema des del seu punt de vista. És aquest: http://llibresoberts.tumblr.com/post/172377906016/histoires-du-cin%C3%A9ma-de-jean-luc-godard-a-en
Molt bon post, en tot cas!!!
BOna pregunta!
ResponderEliminarEstic d'acord amb el MArc, no és tant la paraula com la imatge. Tot i que evidentment moltes vegades paraula i imatge van unides. El que sí és cert és el que l'escriptura ha perdut la rellevància d'èpoques anteriors i l'oralitat ha tornat a guanyar protagonisme. Al cap i a la fi, la història és cíclica i allò que els sofistes pretenien aconseguir per mitjà dels seus discursos no deixa de ser quelcom semblant al que fan en l'actualitat, per exemple, els polítics. No creieu?