"La locura del solucionismo tecnológico"

A causa d'una altra assignatura he llegit un llibre que es diu "La locura del solucioniso tecnológico". El llibre no és una crítica a la tecnologia, si no una crítica a com la tecnologia és utilitzada per crear solucions que realment no són necessàries, és un llibre molt recomanable que et dóna bons exemples de com les societats occidentals n'ocasiones generen més problemes que solucions.

Un cas que explicava el llibre i que m'ha cridat l'atenció, és com es comencen a utilitzar algoritmes a l'hora de detectar per exemple robatoris... o qualsevol acte delictiu, o bé s'havien pensat també per veure per exemple si una persona que sortia de la presó, tenia possibilitats de recaure o no.

A simple vista, això no sembla que sigui una mala idea del tot, però fins a quin punt hem de donar una fe total a un algoritme, és a dir, hem de tenir tanta creença en els algoritmes, que si diuen una cosa, s'ha de creure sense una revisió humana.

En el cas que una persona per exemple hagi creat un algoritme i tingui prejudicis racistes, no pot ser que aquesta persona pugui crear el seu algoritme d'acord amb el seu judici i sigui un algoritme totalment discriminatori?, fins a quin punt hem de deixar totalment de creure en l'opinió o intuïció humana i tomar decisions guiades pel que un algoritme tecnològic ha creat?

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El llenguatge com a eina d’estratificació social.

El llenguatge que s'utilitza dintre d'una mateixa llengua, varia segons l'àrea geogràfica, ja pot ser diferent ciutat o barri dintre de la mateixa ciutat, també pot variar entre persones d'un determinat gremi, etc... Per tant el llenguatge podem dir que diferència?, que hi haurà gent que et podrà jutjar pel llenguatge que s'utilitza ?. Lamentablement crec que en aquesta societat actualment això és una realitat, la gent t'avalua i et fica en un sac, segons la roba que porti, el llenguatge que utilitzis ... Hi ha una realitat i és que el llenguatge pot ser diferents dintre d'una mateixa comunitat, és normal que el mèdic, advocats... Utilitzin un llenguatge amb una terminologia diferent, el problema no rau en això, ja que això és inevitable, el problema rau en el fet que persones utilitzin això per fer classificacions de la gent. No solament es classifica a la persona pel llenguatge que utilitza, sinó que moltes vegades l'educació fa difer
Leer más

Memex, el google primitu

Imagen
  Vannebar  Bush (1890-1974), va ser un visionari que després d'uns temps molt convulsos per les guerres i  d'enfocar  els esforços tant per la defensa d'un país com per l'àtac, va voler donar un nou caire que fins aleshores no s'havia donat, i enfocar la tecnologia cap  a l'esser  humà. La seva gran idea va ser crear una gran màquina a l'abast de tothom de forma que l'accés a la informació fos  més  fàcil que la que fins aleshores s'havia fet servir en les biblioteques clàssiques., podríem dir que un Google primitiu, on l'usuari introdueix una paraula i a partir d'associacions et va donant opcions per arribar a trobar el que es vol, una guia que ajuda a trobar el que busques, encara que inicialment ni la persona que interactua amb la màquia sap exactament que ha de buscar. El  Memex  va ser el nom que es va donar aquest projecte,  Memex  es caracteritzava com he comentat abans per la seva forma de buscar la informació, ja que no era
Leer más

Oralitat & Escriptura

Imagen
Les més destacades de les comunicacions lineals van ser primer l'oralitat i després l'escriptura. Cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients, per exemple en el cas de l'escriptura el problema del temps no està present com en l'oralitat, però per contra l'escriptura és subjectiva a la interpretació de l'oient. Però que és més importat o que té més valoració?, l'escriptura o l'oralitat, doncs també això ha anat canviant igual que les noves tecnologies durant el temps. En l'antiga Grècia es considerava que escriure era millor que la parla, una cosa penso que significativa era que només el 10% de la població Grega estava alfabetitzada, però tant la població alfabetitzada només podien ser nobles, alts càrrecs, filòsofs. Pot ser que la visió que l'escriptura era millor que la parla no era més que una visió elitista, ja que no tothom tenia accés a ella, igual els filòsofs com Plató podien pensar que era una pràctica més noble. Av
Leer más