"La locura del solucionismo tecnológico"

A causa d'una altra assignatura he llegit un llibre que es diu "La locura del solucioniso tecnológico". El llibre no és una crítica a la tecnologia, si no una crítica a com la tecnologia és utilitzada per crear solucions que realment no són necessàries, és un llibre molt recomanable que et dóna bons exemples de com les societats occidentals n'ocasiones generen més problemes que solucions.

Un cas que explicava el llibre i que m'ha cridat l'atenció, és com es comencen a utilitzar algoritmes a l'hora de detectar per exemple robatoris... o qualsevol acte delictiu, o bé s'havien pensat també per veure per exemple si una persona que sortia de la presó, tenia possibilitats de recaure o no.

A simple vista, això no sembla que sigui una mala idea del tot, però fins a quin punt hem de donar una fe total a un algoritme, és a dir, hem de tenir tanta creença en els algoritmes, que si diuen una cosa, s'ha de creure sense una revisió humana.

En el cas que una persona per exemple hagi creat un algoritme i tingui prejudicis racistes, no pot ser que aquesta persona pugui crear el seu algoritme d'acord amb el seu judici i sigui un algoritme totalment discriminatori?, fins a quin punt hem de deixar totalment de creure en l'opinió o intuïció humana i tomar decisions guiades pel que un algoritme tecnològic ha creat?

Comentarios

Entradas populares de este blog

El llenguatge com a eina d’estratificació social.

Memex, el google primitu

Oralitat & Escriptura