Perquè som esclau del control?

En la societat occidental actual, el control és una característica que crec que es valora, tindre una situació sota control, no perdre el control alhora de parla, tenir el control de tota la vida, que has de fer i en quin moment...

Ens inquieta moltíssim la incertesa, el no saber que pot passar o deixar que les coses passin de forma aleatòria, sense pensar que pot passar o no, simplement acceptar el que vingui.

Però que hagués passat a la llarga de la nostra història si no haguessin deixat que un cert caos s'apoderessin de les coses, per exemple en el cas de la vida, hi ha diverses teories, tenim la teoria de la sopa primogènita on es va fer un caldo de cultiu que va generar les primeres cèl·lules vives, per una combinació d'elements en un món totalment caòtic en aquell moment, o també tenim la teoria de les xemeneies alcalines, que també és per una casualitat de junta certs elements amb certes erupcions també caòtiques. Si aquest caos no hagués existit, potser no estaríem aquí.

Continuant amb el mateix exemple qui pot dir que del caos no pot néixer ordre, la vida que es va crear funciona amb un ordre perfecte, complex l'ADN, el nostre cos... avui en dia gairebé encara certes coses genètiques no s'han pogut arribar a entendre de tota la complexitat que hi ha, perquè la vida va néixer en el caos i es va crear un sistema tan complex, que potser amb control no s'hagués pogut fer.

Comentarios

  1. "Sense aquest caos potser no estaríem aquí". Cert. I això dóna molt per pensar, oi?

    Què fem, amb cada minut que se'ns dóna? Perquè jo sovint tinc la sensació d'estar-lo malgastant...

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El llenguatge com a eina d’estratificació social.

Memex, el google primitu

Oralitat & Escriptura