El llenguatge com a eina d’estratificació social.
El llenguatge que s'utilitza dintre d'una mateixa llengua, varia segons l'àrea
geogràfica, ja pot ser diferent ciutat o barri dintre de la mateixa
ciutat, també pot variar entre persones d'un determinat gremi, etc...
Hi ha una realitat i és que el llenguatge pot ser diferents dintre d'una mateixa comunitat, és normal que el mèdic, advocats... Utilitzin un llenguatge amb una terminologia diferent, el problema no rau en això, ja que això és inevitable, el problema rau en el fet que persones utilitzin això per fer classificacions de la gent.
No solament es classifica a la persona pel llenguatge que utilitza, sinó que moltes vegades l'educació fa diferenciació en el llenguatge que ha d'utilitzar segons el "gènere" a què pertanyis, és a dir el llenguatge d'una dona ha de ser diferent del d'un home per exemple, i l'home per exemple pot utilitzar paraules més malsonants que la dona... entre d'altres.
Per tant crec que el llenguatge s'utilitza com una eina d'estratificació social, igual que la roba, la feina, la raça... i tantes coses que no haurien de ser
Estic totalment d'acord amb tú! A més a més, caldria una revisió de llenguatge ja que aquest és força sexista.
ResponderEliminarA més a més, comparteixo amb tú la idea de que el llenguatge serveix per classificar i que conscient o inconscientment ho fem contínuament, tot donant al llenguatge un atribut que a priori no hauria de tenir. El llenguatge serveix per comunicar-nos, per apropar-nos i no hauria de ser utilitzat com a element "separatiu"
I tant! Jo també hi estic d'acord.
ResponderEliminarMira, a tall d'exemple, tinc un amic andalús que és acadèmic, i sempre m'explica l'anècdota d'unes conferències en les que va poder comparar dos ponents i la reacció del públic andalús a ells. Un d'ells va fer una ponència fantàstica i molt interessant, però parlava amb accent andalús. L'altre, per contra, va fer una ponència molt bàsica i mal preparada però era d'aquells andalusos que ha après a suprimir el seu accent.
La reacció del públic va ser molt clara: al ponent amb accent andalús el van titllat de banal i al que l'havia suprimit el van lloar i aplaudir a pesar de tot.
És a dir que no només és el llenguatge sinó la sonoritat del mateix, la que esbiaixa i estratifica!
Molt interessant el que comentes.
ResponderEliminarEl llenguatge a més de considerar-se un mecanisme de riquesa incomparable, també ens pot condicionar la nostre manera de veure el mon. Els parlants d’una mateixa llengua poden presentar diferències culturals molt fortes.
Salutacions,